dissabte, 23 d’abril del 2011

No tornar a l'infern



Un desig: no sentir-se com este home. Saludar el nou dia, que l’alba siga motiu d’alegria.

divendres, 22 d’abril del 2011

Pedalant cap al clot de les tortugues

No em puc permetre fer un viatge llarg estos dies, però això no impedeix que desafiem el mal l’oratge, agarrem les bicis i ens allarguem al clot de les tortugues a pedalar i desduir-nos una vesprada per la natura [Clic en les imatges per ampliar-les].


La baixada al clot i la senda entre la bosquina. Després d'una estona d'asfalt, fa goig recórrer-les amb bici.


El clot de les tortugues. És un toll amagat als peus d’un tossal ple de pins on acudeix la gent a torrar. Antigament n’hi havia, de tortugues, i la gent inclús s’hi banyava. Ara mateix el lloc necessita que l’esporguen de malesa i de canyes.


Roca vora riu formada per molts cudols apegats, coberta de molsa.


Detall de la roca


Els líquens són un indicador de la qualitat de l’aire. Com més espècies en vegem, més net serà l’aire al nostre voltant. Tanmateix, crec que estos de color groc són molt comuns i surten fins i tot a les ciutats.


Sàlvia vora la carretera. Deu el seu nom al mot llatí salvare, que fa referència a les propietats curatives de la planta. Fa molt bona oloreta.


Detall de sàlvia


Una xiqueta vola la milotxa. Fa quants anys que no ho faig?

dimecres, 20 d’abril del 2011

He llegit: «Invisible», de Paul Auster


Ja fa unes setmanes que acabí de llegir un altre regal, Invisible, de Paul Auster. És la primera novel·la que llig d’este −com diu la coberta− bestselling author. Narrativament és interessant, ja que combina diverses veus narradores: un narrador extern, diversos personatges en primera persona i fins i tot les ratlles d'un dietari. D’altra banda, l’autor ha creat personatges amb personalitat pròpia, i no em referisc al personatge principal (un jove que ho té tot per fer en la vida) sinó als ambigus i misteriosos Rudolf Born i Margot. També m'ha cridat l'atenció el fet que s'hi parla de sexe amb total normalitat i d'una manera explícita, i fins i tot resulta interessant el fet que hi aparega un incest. El darrer ingredient que manté el lector a l'expectativa és un assassinat que no se sap si l'assassí pagarà.

Amb tot, en acabar la novel·la m’he sentit un tant estrany i decebut. I no, no parle de la decepció de les bones novel·les, que en acabar-les et quedes un poc despagat no perquè siguen roïnes, sinó perquè estaves gaudint tant de la lectura que cap final no et podria satisfer, perquè significa deixar de llegir i gaudir. Per això hauria de dir que més que decebut, Invisible m'ha deixat, al final de la correguda, un tant indiferent. Deu ser perquè els roïns se n'ixen amb la seua? Pel canvi d'escenari cap al final? Deu ser perquè el personatge principal fineix els seus dies de manera tan mísera? Deu ser la tristesa típica d'Auster, de la qual ja m'havien avisat i en la qual jo només caic ara? O deu ser perquè simplement el llenguatge tan clar amb què s'explica −que al principi me'n semblava un tret positiu− finalment no m'ha tocat cap fibra? No ho sé, hi ha vegades en què no sé si tinc davant una bona novel·la o és que m'han venut fum.

diumenge, 17 d’abril del 2011

Imatges d'ahir

Ni el canvi de recorregut ni la impossibilitat de realitzar un concert colofó en condicions van impedir que gent de diferents sensibilitats i reivindicacions isquera ahir als carrers de València per mostrar que som molts els que volem una realitat distinta; que volem viure en valencià; que no callem davant de les canallades i censures de la Generalitat. Al solet d’abril, el carrer Guillem de Castro s’ha omplit a vessar de bona gent, de complicitat, de dolçaines i somriures.

Ací baix teniu algunes fotos que fiu. Si feu clic damunt les veureu ampliades.

La multitud davant de les torres de Quart

Per a parar-los cal votar, i votar una altra cosa

Veïns de Guillem de Castro se solidaritzen amb la marxa

Des de l'IVAM

Vora riu

La policia aguaita des de les torres de Serrans. Sempre m'agrada veure les seues cares d'estupefacció, de circumstàncies, de curiositat mal dissimulada.