dilluns, 21 de febrer del 2011

La paraula de la setmana: «esqueta»

Una esqueta és un pretext o una excusa per barallar-se. Diuen que dos no es barallen si un no vol; doncs bé, de qui vol es diu que ha buscat una esqueta, ha cercat una causa o ha provocat una situació perquè sorgisca el conflicte. D’ací ve l’expressió «fer l’esqueta» que és sinònim de fer la punyeta, molestar algú sense que les conseqüències siguen greus, com quan per exemple fem bromes a algú de manera més bé amistosa, sense ànim real d’ofendre ni fer mal, sinó per passar-ho bé:

«Que bé que ho passàrem l’estiu passat, quasi totes les vespradetes cap al poliesportiu a nadar, a jugar a bàsquet, a berenar i a fer-nos l’esqueta amb els xicons».

Trac l’exemple d’ací

«Esqueta» és el diminutiu d’esca, que és una matèria molt seca i inflamable que es prepara amb la polpa del bolet d’esca, un fong que es gastava per a encendre foc. Així, la creativitat dels parlants ha fet que «esca» o «esqueta», en sentit figurat, siga la flama, l’incentiu, causa o ocasió de malifetes, burles, accions roïnes o enfrontaments.

La pronúncia del mot de hui pot ser tant «esqueta» com «asqueta».

Paraules o expressions sinònimes o similars: «enguiscar».