Experiències, reflexions, literatura i rock'n'roll
dijous, 24 de febrer del 2011
Algun dia
Amb els ulls mig aclucats, veig passar pins, aiguamolls i càmpings a vora mar. Sempre he volgut aturar-m’hi i sojornar, que este no fóra un trajecte solitari entre dos pols: València-Barcelona.
2 comentaris:
No cal oblidar que els pols oposats s'atrauen, de manera irremeiable...
m'agrada el que dius :)
em sembla sentir el gronxar continu del tren
Publica un comentari a l'entrada