Posa'm un burret

Entre a un pub del barri de Ciutat Jardí de València ―per entendre'ns, pels volts de la plaça del Cedre―; un lloc a on per voluntat pròpia no aniria (No sabria explicar-ho: l’ambient despersonalitzat; les taules amb tirador propi, en competició consumista i sectària; els paios en tensió, ben disposats a armar-la per posar-se abans que ningú en el futbolí…). Però aquesta és nit de compromisos, de desconeguts, d’ambient grupal en què jo sóc l’intrús. Estic un poc ensopit, així que demane un burret. La cambrera, molt atenta ―¿deu ser que fa poc que hi treballa?―, em demana encuriosida què és això que li demane. Li ho explique mentre li assenyale l’ampolla de café licor Cerol. ¿Es una bebida valenciana?, em pregunta abans de procedir. Efectivament, però pareix que s’estila un poc més cap al sud. Li explique com l’ha de servir (amb Coca-cola, si fa no fa com un cubata).

I això va aprendre aquella nit. Podria haver-me preguntat el perquè del nom burret. Ni jo mateix ho sabia, fins fa uns mesos. Fa referència a una altra marca de café licor, Sancho, que mai he vist, que té com a logotip aquest animal tan bonic i entranyable. I aquest apunt era una excusa per contar-ho a qui no ho sabera.