No t’atorrolles, dona, no n’hi ha per a tant!
Atorrollar és confondre, torbar o atordir algú de manera que no sap què dir, què ha de fer, com comportar-se davant una situació. Podem atorrollar algú a preguntes incòmodes, a força de donar-li ordres o de donar-li presses. Una situació també pot provocar que ens atorrollem, com per exemple parlar en públic, o davant algú que ens posa nerviós. També atorrollar-nos davant un excés de faena. Un sinònim del mot és «atabalar» (i «atabalar-se»); un altre més o menys sinònim (en certs contextos) i més modern seria estressar-se (tanmateix, val a dir que l'estrés és una situació més permanent que l'atorrollament).
Tot i que s’escriu amb o, la pronúncia més comuna arreu del domini lingüístic és amb u, ço és, aturrullar. L’origen del mot, sembla, és castellà.
Tot i que s’escriu amb o, la pronúncia més comuna arreu del domini lingüístic és amb u, ço és, aturrullar. L’origen del mot, sembla, és castellà.
2 comentaris:
Què hi ha sobre atrontollar-se?
Esta paraula és correcta? A mi em sona que significa el mateix, no?
Molt interessant.
Trontollar és moure's d'un costat a un altre, com a punt de caure. Amb una "a" davant, el DCVB diu:
Var. form.: atrontollar. Aquesta forma l'hem vista usada només per Joaquim Ruyra, amb un significat que sembla esser ‘oprimir’
... que seria paregut a «atorrollar-se». Tu la utilitzes?
Salut!
Publica un comentari a l'entrada