Poques lectures d’estiu, ensopiment i escapades consumistes

A quin insensat li abelleix anar a passejar-se per la ciutat en ple agost? Crec que només a quatre turistes i a mi ―acompanyats, per descomptat, pels quatre urbanites que tot just han encetat llur trastorn postvacances. Potser els núvols i les pluges que han donat una treva a aquesta calor insuportable convidaven a vagarejar per desduir-se, potser les parets de casa se’m menjaven, o potser era la nostàlgia d’agafar l’autobús, de la rutina, o la necessitat de fugir de l’ensopiment estival. Tal volta ―segurament― tot això és superflu (o directament mentida: per a començar, pràcticament no he passejat), i tot era una excusa barata per consumir i comprar-me un CD. Damunt, el CD d’un disc que ja tenia, original en cinta de casset, comprat ara fa dotze anys, mes amunt, mes avall.

Llavors, des del bus, en passar per alguns carrers que Ferran Torrent esmenta en la seua última novel•la, El bulevard dels francesos, he pensat en les lectures d’estiu. I és que, del que diem lectures estivals, lectures per plaer, que lliges per iniciativa pròpia, enguany les circumstàncies m’han deixat fer-ne poc més que aquesta. Volia parlar-ne, però no sé ben bé per on començar (doneu les gràcies, l’ensopiment m’impedirà ser exhaustiu, ço és, xafar-vos la novel•la o ser el que diuen un spoiler). El cas és que després d’haver llegit unes quantes novel•les del de Sedaví, u s’adona que, efectivament, aquesta és diferent: històries situades en l’època franquista, alternança de narrador extern i narrador en primera persona, absència d’humor… Torrent continua, però, descrivint ambients foscos fora de la llei (corrupció policial, extorsió cabaretera…) amb el plus d’explicar ferides i silencis imposats de la Guerra Civil i la postguerra. Entre les lloances, cal dir que ha plantejat un bon ventall de personatges encabits en l’època (un delatador penedit, un jove rebel contra el règim, un ratero honrat, una cabaretera traïdora, una jove pobletana innocent…). També cal reconéixer que ha enteixinat llurs històries de manera que tot queda redó i ben lligat. Es nota que hi ha hagut treball previ en aquest sentit (personatges-argument), una tasca que el mateix autor, en alguna ocasió, ha declarat que li resulta essencial.

Tanmateix, hi ha peròs importants, i encara que semble contradictori, en part remeten a les lloances: he de dir que la novel•la no m’ha seduït. L’he trobada desllavassada estèticament; literàriament. Quan la comprí (en abril!) m’atreia pel seu contingut sociològic (valencià, pròxim, sempre present en Torrent) i històric. Però per a mi fluixeja, com dic, el punch estètic. En llegir-la, no he sentit eixa espenta que et provoca la fam i el desfici per llegir, eixa sensació que transmeten els bons llibres, que et burxen a no aturar la lectura. No, no m’he embarcat en la perfecta lectura plaent, els ulls no lliscaven delerosos pàgina rere pàgina. Potser hi havia massa personatges amb massa històries darrere, ràpidament i superficialment explicades; potser no calia tant, potser amb menys es pot fer més. El text no em creava expectatives fortes, tal vegada li falta centrar-se amb més passió i credibilitat en alguna de les històries. Sí, crec que li falta passió. I tal volta n’hi havia massa, d’històries paral•leles, i no m’hi he pogut enganxar. Una cosa m’és segura: he tingut la desagradable sensació de trobar alguns diàlegs (precisament els diàlegs, en Torrent!) inversemblants, com si els interlocutors foren la mateixa persona. Es notava massa que les frases eren ordides per la mateixa ment ―la de l’autor― i no dites pels personatges amb una personalitat definida i diferenciada dels altres.

No obstant això, llegiu-la, i doneu-me el vostre parer. Com deia, és diferent de les altres. I respecte a les meues lectures d’estiu, farem el que podrem en el temps que queda! (resignació) De moment, damunt la taula se’m van acumulant novel•les i poemaris.