Desnuda un día por el calor, preguntó a sus vecinas:
¿Me veis como él me ve o exagera acaso?
Y riéndose entre sí le contestaron:
La persona amada a todos los ojos parece bella.
Por celos hablaron.
Tan vieja como el hombre es la envidia.
No sempre és per enveja, és clar. D'aquest poema, m’agrada la incredulitat i la inseguretat de l’estimada, tan entranyable, que cerca i s’exposa ―potser on no hauria de fer-ho― perquè algú li confirme que el somni que està vivint és real. I sobretot m'agrada la força del quart vers: hi ha qui diu que és el millor vers amorós dit pels àrabs. Com deu sonar, en l’original?
El poema és d’Omar Ibn Abi Rabia, i la traducció al castellà és de Josefina Veglinson.
¿Me veis como él me ve o exagera acaso?
Y riéndose entre sí le contestaron:
La persona amada a todos los ojos parece bella.
Por celos hablaron.
Tan vieja como el hombre es la envidia.
No sempre és per enveja, és clar. D'aquest poema, m’agrada la incredulitat i la inseguretat de l’estimada, tan entranyable, que cerca i s’exposa ―potser on no hauria de fer-ho― perquè algú li confirme que el somni que està vivint és real. I sobretot m'agrada la força del quart vers: hi ha qui diu que és el millor vers amorós dit pels àrabs. Com deu sonar, en l’original?
El poema és d’Omar Ibn Abi Rabia, i la traducció al castellà és de Josefina Veglinson.
2 comentaris:
Saps què vull dir-te?
M'agrada el poema...
Anònim, jo vull dir-te que tens un gust exquisit!
Publica un comentari a l'entrada