Des de Tavernes Blanques ens recorden un mot que ens duu al món de les sensacions. Ja parlàrem fa temps d’aborronar-se. La paraula de hui és bastant similar: un eriçó és, en valencià ―a banda d’un animal―, una esgarrifança, un estremiment involuntari dels músculs que pot ser causat pel fred, la febra, però també algun altre estímul més positiu, com ara una emoció. Diem que tenim un eriçó de fred (també anomenat calfred) en notar un colp de vent gèlid i reaccionar amb un tremolí (que de fet n’és un sinònim). Però també ens poden entrar eriçons, per exemple, quan uns dits amics ens acaronen l’esquena.
És molt comuna la pronúncia ariçó (de fet aquesta és la grafia antiga), com passa amb moltes altres paraules com espentar, escurar, eixir, etc.
És molt comuna la pronúncia ariçó (de fet aquesta és la grafia antiga), com passa amb moltes altres paraules com espentar, escurar, eixir, etc.
2 comentaris:
Jo normalment gaste "esgarrifances", de fet, fins i tot vaig titular així un post...
ma mare gasta molt sovint l'expressió "m'he eriçonat tota" amb el mateix significat
Publica un comentari a l'entrada