Ampra el qui demana, ampra el qui rep prestat«Amprar» vol dir manllevar, o siga, fer-se prestar, prendre alguna cosa en préstec, agafar alguna cosa que ens han deixat i que després hem de tornar. Així, per exemple, algú que passa dificultats econòmiques pot amprar-li diners ―o siga, agafar prestats― a algú que en té de sobres. O també podem amprar oli o sal a un veí quan ens n’hem quedat sense.
Pareix que els diccionaris també defineixen «amprar» com «demanar en préstec». Sobre això, l’investigador Eugeni Sempere Reig (en un article publicat al setmanari El Punt) cridava l’atenció sobre un suposat error en la definició, i assenyalava que amprar no és «demanar en préstec», sinó «prendre en préstec», o siga, aconseguir el que demanem. Jo, sincerament, no filaria tan prim amb aquesta diferència, ni em posaré categòric sobre si amprar vol dir «demanar en préstec», «agafar prestat» o les dues coses, perquè, entre altres coses, no és una paraula que utilitze habitualment ―i vosaltres?―. Imagine, però, que si el mot té els dos usos en el diccionari deu ser per alguna cosa, i veig també (al DCVB) que, com sempre, quant al significat d’aquesta paraula, hi ha grans diferències entre dialectes.
Com a curiositat, vos comente que en anglés ―igual que en català― davant d'una situació en què una persona es fa prestar una cosa d'un altra, l'acció també se centra en qui rep els diners ―i no en qui els presta―, el qual es converteix en el subjecte de l'acció. Això passa amb el verb to borrow, que, per cert, vol dir amprar en els dos sentits que comentem, demanar i prendre prestat. Per exemple: I borrowed ten dollars from my father = Li he amprat deu dòlars a mon pare. Així doncs, no veig perquè en català no pot ser igual.
Vos posaré, això sí, uns quants exemples extrets ―com sempre― de la parla viva, de l’ús de què sóc testimoni:
He anat a amprar-li-ho i no m’ho ha deixat.
(He anat a demanar que em prestara una cosa i no ha volgut)
Tot el que té és amprat.
(Tots els béns que té li’ls han prestat)
Amb tant que tenia, ha anat a amprar!
(No fa sentit que tenint diners vages a demanar-ne a un altre)
Sempre està amprant!
(Sempre està demanant)
M’ho amprà i no m’ho ha tornat!
(Li ho vaig deixar i no m’ho ha tornat)
Pareix que els diccionaris també defineixen «amprar» com «demanar en préstec». Sobre això, l’investigador Eugeni Sempere Reig (en un article publicat al setmanari El Punt) cridava l’atenció sobre un suposat error en la definició, i assenyalava que amprar no és «demanar en préstec», sinó «prendre en préstec», o siga, aconseguir el que demanem. Jo, sincerament, no filaria tan prim amb aquesta diferència, ni em posaré categòric sobre si amprar vol dir «demanar en préstec», «agafar prestat» o les dues coses, perquè, entre altres coses, no és una paraula que utilitze habitualment ―i vosaltres?―. Imagine, però, que si el mot té els dos usos en el diccionari deu ser per alguna cosa, i veig també (al DCVB) que, com sempre, quant al significat d’aquesta paraula, hi ha grans diferències entre dialectes.
Com a curiositat, vos comente que en anglés ―igual que en català― davant d'una situació en què una persona es fa prestar una cosa d'un altra, l'acció també se centra en qui rep els diners ―i no en qui els presta―, el qual es converteix en el subjecte de l'acció. Això passa amb el verb to borrow, que, per cert, vol dir amprar en els dos sentits que comentem, demanar i prendre prestat. Per exemple: I borrowed ten dollars from my father = Li he amprat deu dòlars a mon pare. Així doncs, no veig perquè en català no pot ser igual.
Vos posaré, això sí, uns quants exemples extrets ―com sempre― de la parla viva, de l’ús de què sóc testimoni:
He anat a amprar-li-ho i no m’ho ha deixat.
(He anat a demanar que em prestara una cosa i no ha volgut)
Tot el que té és amprat.
(Tots els béns que té li’ls han prestat)
Amb tant que tenia, ha anat a amprar!
(No fa sentit que tenint diners vages a demanar-ne a un altre)
Sempre està amprant!
(Sempre està demanant)
M’ho amprà i no m’ho ha tornat!
(Li ho vaig deixar i no m’ho ha tornat)
1 comentari:
Dius que tu no l'empres la paraula, en canvi jo l'he sentit i l'he usat bastant, però potser la gent més jove no l'use ja, no ho sé. Si té un o els dos significats, no m'ho havia plantejat, però potser sí els tinga els dos.
Publica un comentari a l'entrada