dissabte, 23 de gener del 2010

La paraula de la setmana: «trespol»

Besant el trespol, de Fred Muram

Un amic de Riba-roja del Túria em recorda la paraula «trespol», que sempre ha sentit dir a sa mare i a la seua iaia. Ell també la utilitza i vol compartir-la amb nosaltres perquè no es perda. Doncs bé, amb «trespol», en valencià, ens referim al sostre d’una habitació. «Trespol» és per tant, sinònim de «sostre», però mentre aquest últim s’utilitza de manera més general (parlem del sostre d’un quarto, d’un edifici, un magatzem o de la navada d’una fàbrica) trespol cal usar-lo en un context més reduït, per referir-se únicament al sostre d’una habitació.

Però aquesta paraula tan interessant té accepcions diverses segons dialectes i contextos. «Trespol» també s’anomena també a la mescla de materials (calç, tests picats, etc) i a la tècnica amb què es construïen antigament els sostres, però també el paviment de séquies, cisternes, terrats... Tal volta això explica el més curiós de tot, i és que a les Illes Balears fan servir el mot «trespol» (sovint pronunciat trispol) com a sinònim de sòl pavimentat. És a dir, del terra, tot el contrari del sostre.

«Trespol» té un origen incert, però s’ha explicat que pot vindre del llatí ĭnterpŏlare 'refer alguna cosa', que hauria donat entrepolar amb el sentit de 'refer un sostre o paviment'. Hauria caigut la primera síl·laba (en-), i el verb hauria pogut prendre una -s- per influx de molts verbs en tras-; i d'ací trespol.

Per saber-ne més:
El trespol a les cases il·licitanes / Parlen del trespol a Mot a mot / El Servei de Llengües de la UJI recomana el mot

6 comentaris:

Francesc Vera ha dit...

Una cançò popular que sentíem cantar de xicotets deia:
"tinc una barraqueta que no té trespol/ i per la matinadeta ja li pega el sol..."

Francesc Vera ha dit...

I una cosa més: a Sueca es gasta en forma verbal, "trespolar", per a dir que s'ha tombat la teulada d'una casa (o fins i tot la mateixa casa) per refer-la.

german ha dit...

enorme!! en Alcoi també la fan servir les generacions més grans [a ma mare li l'he sentida sempre] en la variant "crespol". I jo l'he sentida sempre dins l'expressió: "pujar-se'n al trespol" o com a locatiu: "tindre-ho al crespol". L'expressió s'usa per exemple quan algú diu una cosa molt fort, o es cabreja molt. La segona ja no estic tan segur... :)

Speaker ha dit...

Gràcies, Francesc i German per una informació tan acurada, pels exemples i els lloc on es diuen. Sempre enriquiu l’apunt i m’ensenyeu coses a mi. Per cert, l’escriptor suecà Manuel Baixauli també fa servir a bastament el mot trespol a la seua novel·la L’home manuscrit.

Xurrito ha dit...

m'encisa esta secció teua de la paraula de la setmana, l'altre dia, parlant amb una amiga de l'Olleria, em va dir que sa wela era una trotxadora, em vaig quedar impressionat, i li vaig preguntar que volia dir i em digué que és una persona inquieta que no s'atura, vaig cercar la paraula i no la vaig trobar, però he trobat el verb trotxar ( bullir sorollosament). Què dius al respecte?

Anònim ha dit...

Yo soy de la Vega Baja del Segura, zona castellano parlante, en concreto de Almoradí, al sur de Alicante.

Como es lógico, en nuestro peculiar habla tenemos una gran influencia de palabras valencianas. Recuerdo a mi madre usar una expresión en concreto con esta palabra: "Mas duro que el trespol".

Ha sido tratar de entender esta expresion lo que me ha traido a esta seccion que me parece genial.